MALAGA 2016

ANTEQUERA, COVA D' ARDALES, SETENIL DE LAS BODEGAS, ... I ALTRES.

DATA: 2/12/2016 A 11/12/2016

Com en altres ocasions, vam sortir de les rodalies de Barcelona el divendres, poc abans de migdia. La idea és anar tranquils, parar quan ens vingui de gust i no córrer. Hem sortit amb hores de sobres per arribar a Antequera sense presses. Així que paradeta abans de València per menjar, i a mitja tarda parada a l'àrea de ACs de Puebla de Don Fadrique. Passeig pel poble i sopar de tapes abans de dormir. Al matí, esmorzar amb xurros, un parell de compres i a seguir viatge. Arribem a Antequera abans de migdia. Allà ens esperen els nostres bons amics. Dinar al bar del càmping i després, pujada fins al Torcal. Una espessa boira ens dóna la benvinguda, així que de visitar-lo ni parlar-ne. L'empleada del Centre d'Interpretació ens dedica un agradable i condescendent somriure quan li insinuem que potser demà "aixequi" ...
Vist el vist, tirem cap a Antequera. Almenys pel poble podem fer una passejada i prendre una cerveseta mentre esperem als integrants de la "confederació galaica". Ja reunits amb els nostres vells coneguts, un altre passejada i anem a prendre unes tapes per sopar. Sorpresa! Fins a les 9 i mitja, més o menys, no hi ha tapes ... Així que toca esperar una estona. De tornada al càmping, sembla que la nit es presenta mogudeta. El vent i la pluja ens acompanyaran fins al matí següent.
Esmorzar al bar de nou, ja que la pluja insisteix, i tornem a Antequera. Anem en els cotxes a visitar els dòlmens i així tenir la nostra primera lliçó de prehistòria. Després anem a peu fins al Museu d'Antequera, i en sortir, un petit mal entès amb el GPS ens fa donar una santa volta de dues hores a peu per arribar de nou al pàrquing. Pels pèls arribem abans que tanquin i podem treure els cotxes del recinte. Aprofitant que sembla que ha aclarit, tornem a pujar al Torcal. Arribem amb sol, però als pocs minuts la boira torna a fer la seva aparició truncant el passeig per les rutillas de la zona. L'empleada de l'C.I. tenia tota la raó, així que baixem uns pocs quilòmetres i ens col·loquem, ja fora de la boira, per menjar, però, això si, sota dels tendals per si cau alguna gota.

A la tarda tornem (si, ho heu endevinat) a Antequera. Una cervesa, unes tapes, i ens dirigim a dormir a l'àrea de ACs: El Comando Galaico va cap a l'hotel, suposem. Al cap d'una bona estona, ens fan una visita més contents que un gínjol i amb uns quants vins més. Res que no es curi dormint. Al matí, sortim en direcció a Ardales. La visita al Torcal queda ajornada per a una altra ocasió ja que tenim reservada l'entrada al Caminito del Rei per dimarts, així que anem al càmping municipal a instal·lar-nos. A la tarda, després d'un bon passeig, ens fiquem entre pit i esquena un bon sopar al restaurant pròxim al càmping i a dormir.

Després de l'esmorzar a peu de furgonetes, vam sortir cap al Caminito. Els "caminants" es van una mica abans pel camí llarg i els "vagues" anem pel túnel que dóna accés a l'entrada principal. Després d'una bona estona d'espera, ens donen els cascos i les instruccions i ens endinsem al congost del riu Guadalhorce. Res a dir del preciós passeig. Cal veure-ho i punt. Després de gairebé tres hores de camí, fotos i badoqueria general, vam sortir a l'embassament del Chorro, a Álora. Mengem en un restaurant de la zona i agafem el bus llançadora que ens torna al Càmping de Ardales. Després d'un petit descans, algun@s s'animen a anar fins a les ruïnes de Bobastro. Mentre els que ens hem quedat al càmping estem pensant en anar a comprar pizzes per sopar, apareixen els expedicionaris carregats amb ... pizzes !. A sopar!

Al matí, esmorzem i, després de passar comptes amb el càmping, ens anem cap a Ardales on tenim la visita reservada a la cova del mateix nom. Després d'una petita parada al Centre d'Interpretació, al centre de la població, sortim en direcció a la cova seguint el cotxe del guia que ens acompanyarà en el recorregut i ens explicarà la història de la cova des dels nostres avantpassats fins als nostres dies. Les dues hores llargues a l'interior de la cova es fan curtes. Sembla que el temps s'ha aturat i ens ha "enganxat" a la prehistòria. Quan sortim, gairebé l'hora de dinar, la família de l'Edita es puja al cotxe i ens acomiadem dels nostres bons amics. Tenen una tiradeta fins a la seva destinació i no volen arribar excessivament tard. Nosaltres, ens apalanquem a un bar d' Ardales per donar-nos un tip a base de tapes i cervesa. Després, un passeig pel poble, i marxem en direcció al nostre proper destí: Setenil de las Bodegas.
Setenil

Setenil és un preciós poble enclavat al llit del riu, el que fa que els seus carrers siguin costes amb una bona inclinació, que no sembla importar als seus habitants, acostumats a passejar. Des de la part alta, hi ha unes vistes precioses i des de la part baixa, les roques que formen part del seu entramat de carrers sorprenen a qualsevol que ho vegi per primera vegada. En la majoria de locals i botigues, les parets són de roca i s'han aprofitat els racons que l'aigua ha anat llaurant per posar petits negocis, botigues, bars, etc. Fem un bon passeig, busquem a on passar la nit i tornem a fer unes tapes al centre del poble i gaudir una miqueta més del seu encant.

L'endemà abandonem Setenil per dirigir-nos a la Serra de Grazalema. Pocs quilòmetres més endavant, ens aturem a les Ruïnes Romanes de Acinipo. De nou, història en estat pur. El fort vent ens acompanya en el nostre passeig per les ruïnes, però ens proporciona una vista meravellosa sobre la vall que s'estén cap al sud.

De nou a la carretera per arribar a Olvera abans de menjar. Visita a l'Església, pujada al Castell, passeig pels seus carrers, menjar en un bar i toca ja, molt al nostre pesar, comiat de l'Alfonso i l'Edita, que tornen cap a Algeciras. Anna i Jesús i Francis i Carles prenem direcció nord, per anar apropant-nos als nostres domicilis.

Parem a dormir a Abla, a prop de la serra dels Filabres, on demà farem una "incursió" i ens acostarem fins Caniles. L'endemà, segons el previst, creuem la serra i parem a dinar a Caniles. Després, tornem a la carretera i prosseguim la nostra ruta. Arribem fins a Borriana, on ja hem fet nit alguna vegada. Ens instal·lem, sopem, i a dormir.

És diumenge i s'acosta la fi de l'aventura. Paradeta en una platja tarragonina per fer un arrosset i, cap a casa! Gràcies per la vostra companyia.

EL "COMANDO GALAICO"
Elia. Elia

Gorgo.

Julio.

ELS "ALGECIREÑOS"
Edita. Edita

Alfonso.

ELS "CATALUFOS"
Ana. Ana

Francis.

Jesús.

Carles.

Tancar finestra