Ruta Transpirenaica

 Ruta Transpirenaica

Aquesta és la història de quatre dies a través de rutes de muntanya realitzats seguint la Ruta Transpirinenca entre Castejón de Sos, a la província d'Osca, i la Vajol, a Girona.
Després de moltes anades i vingudes, només ens vam decidir 3 vehicles i mig:
Les 4Motion d'Vwtransporter4motion i Odissea, la T4 Syncro de Carlangas i, durant el primer dia de recorregut i els últims quilòmetres, la T4 Syncro de Mmviatges, realitzadors del programa de TV"FurgoAdictes", que era la primera vegada que es ficaven "en farina" amb la seva Syncro.
Dijous a la tarda Odissea i Carlangas sortíem de les proximitats de Barcelona camí de Castejón de Sos, on ens esperaven ja Alex i Gemma, que havien sortit al matí. Poc abans de fosquejar, ja havíem arribat al nostre punt de partida i com és normal, ens dediquem a parlar una estona, comentar el que ens podríem trobar l'endemà, sopar alguna cosa i, així, esperar que arribessin en Marià i la Marta, que havien avisat que arribarien una mica més tard.

Primera etapa.
Castejón de Sos-Esterri d'Aneu.

Perfil etapa 1

En ruta.

Divendres al matí, tothom amunt. Esmorzar, recollida, repostatge al màxim, i en marxa! En el mateix Castejón de Sos abandonem l'asfalt per entrar en una pista pedregosa i amb uns desnivells importants, que superem amb força més facilitat de l'esperada pels "novells". Als pocs quilòmetres, arribem a Bisaurri. D'allí continuem direcció a Sant Vicente de Veri per seguir un tram d'asfalt fins a Coll d'Espina. El guia es "despista" com és habitual en ell, i es dóna un passeig de 6 km. extres ... De nou ens endinsem per pistes direcció Nord, per arribar a Ardanué. Gairebé tot el recorregut es realitza al voltant dels 1400 metres d'altura, i les pistes estan en un estat raonablement bo. Algun tram amb fang, alguna rodera i petits vadeos, que la Marta aprofita per filmarnos. ¡Caldrà veure el resultat a la tele!


Marcha atrás!Parem a dinar i comentar les peripècies del matí. Especialment Marià i Marta estan sorpresos de la capacitat 4x4 del seu vehicle, i ens confessen que ells no s'havien imaginat el passar "per aquests llocs". A què es referiran? Després de recollir els estris del menjar seguim el viatge. D'Ardanué sortim en direcció Sud-est cap a Noales. Poc abans d'arribar, ens desviem de nou al Nord per passar per Benifons i continuar, ja descendint fins als mil metres, cap a Montanui i Vilaller. Des d'aquest poble, ens dirigim per asfalt fins passar el túnel de Viella. Just a la sortida del túnel, agafem una bonica pista que creua per sobre de la boca Nord del mateix i desemboca a Betrén. Seguim fins Vielha, per continuar una altra vegada per asfalt fins Aubert. En aquesta població ens desviem per una pista asfaltada en molt bon estat en direcció Nord de nou, fins al Pont de Varradòs. Des d'aquí la pista puja molt ràpid fins als 2000 metres d'altitud. Apareix la neu i, després de diversos intents, decidim donar la volta. Hi ha trams molt llargs en què el gruix de neu és de més de 50 cm. i impedeix el pas dels nostres vehicles. Així que baixem de nou cap Viella i atès que es fa tard i està començant a fer-se fosc ens dirigim a Esterri d'Àneu pel Port de la Bonaigua. Busquem lloc on sopar i passar la nit a prop del poble, i demà serà un altre dia.

Segona Etapa.
Esterri d'Aneu-Bellver de Cerdanya.

Perfil etapa 2

El dia clareja gris i plujós. Sembla que tindrem un dia mogudet pel que fa al clima. Esmorzem sota les primera gotes de pluja. Sort que portem tendals ... A partir d'aquí, Mmviatges ens deixen ja que volen fer una passejada per la zona de Sant Maurici. Ens tornarem a trobar amb ells el dilluns, al final del viatge, si tot va bé. Ens posem en marxa, i de nou la primera parada és per reposar combustible al màxim. Abandonem Esterri per la carretera en direcció sud i uns pocs quilòmetres més avall prenem el desviament a la dreta que condueix a Espot. A Espot deixem l'asfalt i comença de nou l'aventura. Ascendim cap a l'estació d'esquí de SuperEspot seguint Espotuna bonica pista que travessa una zona boscosa, i, a mesura que ascendim, la pluja es va tornant primer aiguaneu, i, a la poca estona, neu en tota regla. Quan arribem a l'estació d'esquí està tot blanc com en plena temporada hivernal. Ens aturem una estona per fer-nos la foto de ritual i continuem ascendint a través de les pistes fins que, de nou, la neu pot amb nosaltres. Se'ns "embarranquen" els cotxes i encara falta bastants metres per arribar a la zona de descens, així que toca treure el seny de nou, i donar mitja volta. Descendim cap a Espot pel mateix camí que hem fet anteriorment i ens toca enllaçar per carretera fins a Llavorsí. A Llavorsí prenem la carretera que porta fins a Ribera de Cardós, i als pocs minuts ens desviem en direcció a Tírvia. Des d'aquí prenem la pista que condueix a Farrera, on veiem un 4x4 impressionant que arrenca darrera nostre. Vam començar a fer broma sobre si haurem de remolcarlo i aquestes coses mentre ascendim per una pista ampla però molt, molt enfangada. Quan superem els 1700 metres d'altitud el fang es va convertint en neu poc a poc, i veiem que baixa un vehicle de la Guàrdia Civil. Travessen el seu Terrano davant nostre, descendeixen del cotxe i ens informen que la pista només està apta per a vehicles 4x4. El caporal ens diu textualment: "Jo venia flipant amb el Terrano travessat de banda a banda de la pista ..." Els fem veure que els nostres vehicles també tenen tracció integral, rodes M + S i aquestes cosetes, i ens deixen continuar viatge. El 4x4 que ens seguia ha desaparegut com per art de màgia. Seguim pujant per la pista, cada vegada en pitjors Santa Magdalenacondicions, però ara culminem l'ascens sense haver de fer marxa enrere, Ens creuem amb altres vehicles que es queden estranyats en veure les tres furgonetes per allà, fins que arribem a Coll de Jou. A partir d'aquí comencem a baixar, i suposem que les pistes estaran en millors condicions. Però no. El fang apareix de nou, amb roderes que fan caure d'esquena i ens obliguen a mantenir un ritme lent per no córrer riscos inútils. Descendim fins a l'ermita de Santa Magdalena, on fem una parada per dinar. La pluja segueix impertèrrita caient, i convertint-se ja en anècdota. ¡Parem a dinar, que ja plou! A l'estona apareix de nou el 4x4 "desaparegut" i s'atura a xerrar una estona amb nosaltres fins que apareix un amic seu amb un altre vehicle que ens assegura que la seva dona s'ha baixat del cotxe i ha anat un tros a peu, de la por que portava a sobre ... Estem a la frontera amb Andorra. Ens posem de nou en marxa. La pista no millora amb el pas del temps. Al contrari, cada vegada hi ha més aigua, més fang i més dificultat per avançar. Comencem de nou a ascendir en direcció a Coll d'Ares. De nou paradeta per fer fotos i descansar una mica i iniciem el descens fins Civís. De nou el temps se'ns tira a sobre, són més de les 6 de la tarda i estem contents però cansats i decidim tallar fins a Bellver per carretera. A Bellver, després de fer alguna compra, mirem d'anar a un càmping per descansar, però els preus de la zona ens fan desistir. Anirem fins a Guils per anar a sopar i dormir a les pistes de Fontanera. Estem de nou a 1900 metres, i fa un fred que pela. A l'hora de sopar, com no, plou.

Tercera Etapa.
Bellver de Cerdanya-Vilallonga de Ter.

Perfil etapa 3

Niebla en GuilsComencem el dia amb una boira que es pot tallar. Esmorzem, recollim i de nou ens posem en marxa, encara que farem una mica de "pirula". En comptes de descendir fins a Bellver de nou i pujar fins Guils-Fontanera per la pista seguint la ruta que teníem prevista, Pista de Pardines a Treguràbaixarem fent aquest tram en sentit invers. Quan la boira ens deixa, podem apreciar la bellesa de la Cerdanya en tot el seu esplendor. Descendim cap a Meranges passant pel Refugi de Malniu, a 2200 metres, i d'aquí ja baixem fins a arribar de nou a la carretera, a l'altura de Bellver. Des d'aquí enllacem amb el tram que baixa des de La Tour de Carol, a França, fins a Puigcerdà. De nou abandonem l'asfalt per pujar cap a la Collada de Tosses per una sinuosa pista que travessa una zona boscosa. Al fons veiem les pistes d'esquí de Masella i la Molina, i baixem, aquest cop per pistes asfaltades, cap a Tosses i Planoles, on comença la pista que puja fins a les proximitats de Vilamanya. Allà, en un preciós prat amb la Vall de Núria al fons, instal·lem la "paradeta" per menjar i descansar una estona. Reprenem la marxa descendint fins a Ribes de Fresser per dirigir-nos cap Pardines. Poc abans, ens desviem a l'esquerra per prendre la bonica pista que ens portarà, passant per Tregurà, fins Vilallonga, final de l'etapa. Tornem a constatar que els càmpings són d'un preu desorbitat en relació als serveis que fem servir d'ells, però no hi ha manera de negociar, així que ens movem uns quilòmetres per buscar un lloc on instal·lar-nos per sopar i dormir, al Nord de Setcases.

Cuarta Etapa.
Vilallonga de Ter-La Vajol.

Perfil etapa 4

Roderas francesasBajando a La VajolNo se si dir com va despertar el dia. ¡Plovent, és clar !. Esmorzem, preparem els estris, i de nou a la carretera, ara en direcció Espinavell, a on arribem sense més dificultats. Desde Espinavell partim cap a l'Est, a través d'una pista que ens porta, passant el Coll d'Ares (Ull! No és el mateix de la segona etapa) a territori francès. La pista d'arenisca s'endinsa en boscos de faigs d'una gran bellesa. Però l'arenisca es deixa arrossegar molt bé per l'aigua ... i ja hem dit que no para de ploure. Així que comencen de nou els problemes, aquesta vegada no pel fang ni la neu, si no per les torrenteres que s'han format que ens dificulten molt l'avanç. En diversos punts hem de tirar peu a terra, i, dirigir-nos els uns als altres des de fora del vehicle per no ficar "les potetes" on no s'han de ficar... De vegades hem de fer ús de la serra per tallar alguna branca que ha decidit caure i envair la pista, i circulem molt lentament. La fageda es torna castanyeda, però les dificultats continuen sent les mateixes. Finalment, arribem a Lamanère i agafem una ruta asfaltada fins Serralongue. Aprofitem per contactar amb Marta i Marià, i quedem amb ells per reunir-nos de nou a Maçanet de Cabrenys, a l'hora de dinar. Continuem travessant els boscos francesos amb dificultats similars a les anteriors, fins que, finalment, arribem a Saint Laurente de Cerdans. Sortim de nou per una pista que, als pocs minuts, està barrada. Busquem una alternativa al mapa, i si bé la pista alternativa també està tancada, aquesta no hi ha cap rètol de "Interdit", així que "p'adentro". Finalment, arribem a Coustugues i seguim ja per asfalt fins a Maçanet de Cabrenys, on arribem a alhora que la Marta i en Marià. Per celebrar la "fi de festa" ens anem a dinar a un restaurant a taula parada, que ja toca un petit homenatge. Durant el dinar acordem anar finalment fins a l'ermita de les Salines, per filmar la "arribada" després dels quatre dies de ruta. Tot i que ja donem per acabat el viatge, decidim baixar de l'ermita pel camí que porta a la Vajol, en comptes de baixar de nou per Maçanet. Sobre el pla és més curt, així que, cap allà anem. Més curt sí, però més complicat també. La pista descendeix per un terreny molt rocós, amb molts sots, i que ens obliga de nou a tirar peu a terra per travessar rases prou importants que s'han format amb la pluja. Quan arribem a la Vajol, en trepitjar de nou asfalt, ens entra la "por" a tots. "Crec que he punxat", es va sentint pels Walkies. Obviament, no tots podem punxar a la vegada, així que atribuïm el sorollet estrany a l'asfalt, i seguim fins a La Jonquera, on fem l'última parada, ja per acomiadar-nos dels nostres companys de viatge.

Comida en Maçanet¡Fins la propera!

Powered by Cbhardware

Tancar finestra