VACANCES JULIOL 2010
SUÏSSA
Data: 3 a 23 de Juliol de 2010
Vam
decidir sortir
aviat de casa a fi d'amortitzar el viatge. A les 6 i mitja
teníem ja la furgo carregada i tot a punt per iniciar el
viatge.
Aviat
ens diuen Toni
i Lina, que ja havien sortit de Cornellà i al voltant de les
7
agafàvem l'autopista direcció La Jonquera. Una
primera
parada a prop de Sigean, ja a França, per esmorzar i estirar
una
mica les cames.
A
les 12:30 parada per dinar. Cal anar adaptant els horaris europeus ...
Una
nova parada per
repostar i prendre un cafè, i, ja, l'última
tirada fins a
Ginebra, previ pagament de la "vignete" per als cotxes a la frontera.
Dimarts
ens
"mobilitzem" cap a Interlaken, a veure si trobem una mica mes de fresc.
Ens aturem a Gwatt, prop d'Interlaken, ja que sembla que el
càmping té bona pinta. Està a la riba
del llac, i
hi ha uns parcs enormes al voltant. Anem millorant la
instal·lació de les coses de càmping.
El Comanche,
el túnel, el tendal, tot està muntat en un temps
raonable.
El
dia següent ens dirigim a Thun, a l'oficina
d'informació,
per preguntar què recorreguts hi ha als trens del Jungfrau.
De
passada, visitem el castell de la ciutat i fem una passejada pel
mercat. Després de dinar, ens tornem al càmping
per
planificar les "rutilles" en tren dels propers dies.
Avui
és dia 8.
Comencem a perdre la noció del temps. ¿Segur que
avui
és dijous? ¿No serà dimarts? Bon
senyal. Sortim
del càmping, amb els entrepans a la motxilla,
direcció
Interlaken Ost, d'on parteixen els trens cap a Jungfrau. Preguntem a
l'estació els preus, i decidim agafar un passi per 6 dies,
que
ens permet prendre un munt de trens i telefèrics, per poc
més qu
e
l'anada i tornada fins Kleine Scheidegg, d'on surt el cremallera a
Jungfraujoch. Segur que ho amortitzarem un altre dia. A més,
ens
fan el 50% de descompte en el cremallera. Prenem el tren fins a
Grindelwald, d'on un altre tren ens portarà fins Kleine
Scheidegg. L'estació està plena de cabres que,
segons
sembla, hi viuen. Els empleats del ferrocarril les han d'apartar
perquè passin els trens, i sembla que estan acostumades a
aquest
tràfec. D'allí, un altre tren ens
pujarà fins al
mirador de Jungfraujoch. A dalt, a més de 3.400 metres, la
temperatura és de 7º. Per fi ens posem els anoracs.
Mengem
alguna cosa allà mateix, i prenem de nou el tren en
direcció contrària, si bé aquesta
vegada el
descens el fem per Lauterbrunnen fins Interlaken. El
pàrquing
ens costa prop de 3 euros ... tot el dia! Tornem al càmping,
i
encara tenim temps de donar-nos una remullada al llac.
Avui
farem una excursió fins a les cascades de Trummelbachfalle.
Anirem amb cotxe fins Lauterbrunnen, i com altres vegades, ens portem
entrepans per fer el pícnic allà on ens agafi. Al
migdia
ja hem fet la visita i, després d'engolir els entrepans
reglamentaris, mirem els horaris per anar al Schilthorn, el bressol de
Bond, James Bond. Ens dóna temps. I hem d'amortitzar els
passes
del Jungfrau, així que deixem el cotxe a
Lauterbrunnen on
agafem el telefèric fins Winteregg per agafar el tren a
Murren,
i d'allí, l'altre telefèric que, en dues etapes,
ascendeix fins al mític mirador. Aviat comença a
baixar
la temperatura, els núvols fan la seva aparició,
i la
tempesta no triga a entrar en escena. Descendim pel mateix
camí,
telefèric-tren-telefèric, i tornem al
càmping, on
sembla que hi ha hagut una bona tempesta. A més, ens
havíem deixat el túnel mal tancat i les finestres
del
Comanche obertes, de manera que cal improvisar per poder passar la nit
sense molta humitat. Demà s'assecarà el que es
pugui, i
lliçó apresa: no cal fiar-se del temps. Per
celebrar-ho,
ens anem al restaurant del càmping a sopar.
Avui
és dia 11 ... crec. Però és igual.
Anem a treure
més partit al passi dels trens. Aparquem al
pàrquing de
l'estació de Interlaken Ost, que és bastant
barat, i
agafem de nou el tren cap a Grindelwald. Fem un passeig pel poble i
agafem el telecabina de Fist. Novament ens sorprèn la vista
del
Jungfrau i la impressionant cara nord de l'Eiger, les seves cascades de
gel, ... Donem bon compte dels entrepans i descendim altra vegada amb
el telecabina fins Grindelwald, per agafar el tren de baixada a
Interlaken.
Avui canviarem muntanya per ciutat i visitarem la capital, Berna. Ens fiquem al cotxe i després de 35 km. Arribem a aquesta bonica ciutat, que ens sorprèn amb el seu centre urbà, els seus carrers i les seves cases porticades. Després d'un petit passeig, ens aturem a dinar en un restaurant local. De nou ens sorprenen amb la quantitat i qualitat a preu raonable, tenint en compte que ens fiquem en tots els llocs de turistes. Caminar per aquests carrers és un plaer, les seves fonts, els seus rellotges, les seves places, conviden a mirar en totes direccions en un intent de no perdre cap detall. Aquí descobrim un especial transport públic. Aprofitant el meandre del riu Aar, hi ha persones que, armades amb una bossa impermeable, es deixen arrossegar per les seves aigües des d'un costat a l'altre de la ciutat. Altres més atrevides salten des dels ponts al riu, cosa que no ens estranya ja que fa una calor sufocant. Després de fer unes petites compres, tornem al càmping per sopar i descansar.
L'endemà
ens toca de nou "turisme urbà". Ens anem a Luzerna per
visitar
la ciutat. El viatge ens sorprèn per les males
comunicacions. La
carretera, "autovia" segons els mapes, és una carretera de
muntanya amb munts de corbes, ponts, túnels i tot el que es
pugui ocórrer. Triguem gairebé dues hores per
cobrir els,
aproximadament, 80 quilòmetres de recorregut.
Però val la
pena. De nou ens trobem amb una ciutat encantadora. Vells ponts de
fusta sobre el riu, petites carrers plens d'encant, que fan de la
ciutat un lloc deliciós on passejar i entretenir-se. Tant
que
se'ns passa l'hora europea de menjar i hem de córrer per
trobar
un lloc abans que tanquin. De tornada al càmping decidim
sortir
a l'endemà cap al sud, prop d'Itàlia. Mirarem de
cercar
càmping a les proximitats de Bellinzona, a prop de Lugano, a
veure si fa més fresquet.
Comença
un nou
dia i toca recollir, desmuntar i guardar coses en els vehicles per
desplaçar-nos al Ticino. Ens posem en marxa al voltant de
les
11. La primera sorpresa del dia és que hem de passar de nou
per
Luzerna. Així que ens empassem de nou les corbes, ponts i
túnels, i passat Luzerna enfilem, ara sí,
l'autovia cap a
Lugano. Per arribar al Ticino hem de creuar el mític Sant
Gotardo, que, òbviament, travessem pel magnífic
túnel (inclòs en els 40 Francs de la "vignete" de
les
Autopistes) de 17 quilòmetres de llarg. A l'arribada a
Bellinzona, busquem càmping i a muntar de nou la paradeta.
Els
càmpings suïssos ens sorprenen de nou, i no
gratament. Res
de verds prats d'herba, res de serveis impecables, és a dir,
normalets i gràcies tirant a justets excepte en els preus,
que
si que són "suïssos". Després de muntar,
un bany a
la piscina per rebaixar la temperatura corporal. Sembla que no s'han
assabentat que a Suïssa fa menys calor ...
De
nou es fa de dia i hem vingut a fer turisme, així que ens
anem a
Bellinzona, a veure que ens diuen a l'Oficina de Turisme. Aparquem prop
de l'estació de trens, però aquí, al
contrari del
que sembla habitual a Suïssa, no està l'Oficina
d'Informació. Després de preguntar i mirar
plànols
i altres, ens anem cap al centre de la població.
Allà en
una dependència municipal hi ha les "informadores",
però
amb una desgana i una apatia difícils de qualificar. Pugem
fins
a un dels tres castells de la ciutat enmig d'una calor aclaparadora, i
retornem al centre urbà per menjar. Després
tornem al
càmping per posar-nos en remull, que és
l'únic que
ve de gust.
L'endemà decidim
buscar un lloc fresquet per anar d'excursió. Anem a visitar
el
port de San Bernardino, ja que, a causa de l'altura que es troba, segur
que farà ménys calor que a les rodalies de
Lugano, on ens
trobem. Sant Bernardino és un petit poble en el vessant de
la
muntanya del mateix nom al que es puja per una carretera de muntanya
plena de revolts i amb forts pendents. Passat el poble, la carretera
segueix ascendint fins al port on hi ha l'antic convent, avui convertit
en bar. Sembla que no som els únics que hem decidit buscar
una
temperatura més agradable. Cotxes, motos, bicicletes, gent a
peu, de tot. Després de menjar alguna cosa, passejar una
estona
i comentar la calor que fa, descendim per l'altra vessant per travessar
de nou el Sant Bernardino, aquest cop pel túnel, com
l'anterior,
gratuït. Un cop passem de nou a la vessant sud, abandonem la
"autopista" per mirar de trobar un lloc on prendre un cafè.
Ens
aturem en un restaurant, situat al peu d'una preciosa cascada, on
aprofitem per passar una bona estona fent fotos i descansant. A mitja
tarda tornem al càmping per preparar el pròxim
dia.
Avui
farem alguna cosa nova. Anirem fins Lucarno i ens donarem un passejada
en vaixell pel llac. Com el vaixell no surt fins a la una de la tarda,
mengem una mica abans d'embarcar. El vaixell és una cosa
així com el "rodalies" de les poblacions que envolten el
llac i de les illetes que el poblen. San Nazzaro, Gerra, Ascona ... Ens
aturem a l'illa de Brissago per visitar el jardí
botànic que, segons diuen, és el més
complet de Suïssa. La humitat i la calor sufocant ens fan
tornar aviat a Locarno, per dirigir-nos de nou cap al
càmping, on la piscina mitiga una mica el malestar provocat
per la calor. De nou un tiquet per a Internet, i a comparar
temperatures de localitats suïsses. Sembla que en
l'únic lloc que no s'estan coent les vaques és a
St Moritz, així que, demà, carretera i manta.
La
idea de dormir bé ens fa que recollir i ficar els trastos en
els cotxes se'ns faci més suportable. De nou creuem el
túnel de San Bernardino, aquesta vegada en
direcció nord, única via d'accés cap
Graubunden, on ens espera Saint Moritz i les seves muntanyes. Decidim
buscar càmping del grup TCS, ja que almenys, tenen una certa
qualitat que els altres no semblen oferir. Ens inclinem pel
càmping de Punt Muragl, a Samedan. Aquest, almenys,
és correcte i els serveis acceptables. De nou a muntar els
trastos per passar uns dies. Per fi ens hem de posar roba d'abric al
fer-se de nit. La temperatura baixa fins als 2 graus! Això
sí que és Suïssa.
Al matí anem a visitar Saint Moritz. Fem
un passeig pel llac, el casc antic, i passem per
l'estació per informar-nos sobre el Bernina Express, el
famós tren vermell que travessa tota la comarca. De nou
ensopeguem amb la desgana de l'encarregada d'informació, qui
ens dóna un horari que després
comprovaríem que era parcial, i poca cosa més.
Sort que al càmping ensopeguem amb un suís que
té ganes de parlar espanyol i ens facilita una mica
més d'informació. Ema sembla que té
febre, així que caldrà replantejar les coses per
als pròxims dies.
Avui
la Ema va, acompanyada pels seus pares, a Samedan, al centre
mèdic, per veure que li passa. Aprofitem per fer alguna
caminada, passejar pels voltants i gaudir de la bona temperatura i de
l'excel·lent senyalització dels senders. Sembla
que la petita no té res important, i que, probablement,
millorarà aviat. Si demà està millor,
agafarem de nou el tren, fins a Poschiavo, per veure les glaceres i les
majestuoses muntanyes que ens envolten.
Ha
arribat el moment d'agafar el Bernina Express. Ens dirigim de nou a
l'estació de St Moritz i ensopeguem de nou amb la
"informadora". Avui
ens
diu que cal fer reserva prèvia per al tren ... I per
què no ho va dir l'altre dia? Després de fer
veure que fa alguna gestió per telèfon, ens ven
els bitllets per al tren, però no ens assegura que tinguem
plaça. Ens deixa anar un altre horari, aquest cop complet, i
ens diu que parlem amb el cap de tren, a veure si ens deixa pujar.
Fellinià. Ho veus en una pel·lícula, i
no t'ho creus. Òbviament, no ens deixa pujar. Al final, mig
entenem que la reserva és només per als trens
panoràmics, que són els del primer horari que ens
van donar i per als que hi ha un sobrepreu i cal fer reserva. Per als
trens normals no hi ha res d'això, així que
agafem el tren que surt al cap de mitja hora. Arribem a Poschiavo al
cap d'una hora i mitja després de gaudir d'uns preciosos
paisatges i d'un recorregut veritablement espectacular. Mengem en un
bar proper a l'estació, on, com en altres llocs, no accepten
targeta de crèdit. Sembla mentida que en un país
on el negoci bancari és un dels puntals de la
nació, siguin tan reticents a usar els seus serveis, i,
especialment, en llocs dedicats al turisme, com càmpings i
restaurants. Després de passejar pel poble, ens dirigim
novament cap a l'estació per tornar a Sankt Moritz.
El
dia 22 comencem a fer maletes per la tornada a casa. Desmuntar,
recollir, guardar en els cotxes els trastos que ja no utilitzarem, i ja
és gairebé migdia quan sortim de St Moritz.
Prenem direcció al port de Maloja per creuar la frontera pel
nord d'Itàlia. El descens cap a la frontera italiana
és una preciositat. A la frontera italiana els carabiners
estan avorrits i s'entretenen amb nosaltres una estona. Que si els
tiquets de les compres, que si quan costava això que han
comprat, que si volen que els deixem als nens, ... S'acaba el
repàs. Continuem viatge descendint cap al llac de Como, que
vorejarem per la vora oriental, no sense abans aturar-nos a menjar un
refrigeri. Continuem cap a Milà, que voregem malgrat la seva
mala senyalització i seguim direcció a la costa,
on pensem parar a fer nit. A prop de Spotorno, ja a la costa, sembla
que hi ha càmpings. Entrem en un, i mentre vam decidir com
col·locar-nos, veiem uns austríacs que, amb una
furgoneta, ens miren amb cara d'alleujament. A mesura que anem mirant
al voltant, anem entenent per que. Brutícia, gossos amb
puces, serveis cutres, be, que sortim amb corredisses
d'allà. Els austríacs es queden amb cara de
compungits, però busquem un altre càmping.
L'endemà,
a l'autopista de nou. Túnel, viaducte, túnel,
viaducte, fins a sortir d'Itàlia. Seguim per l'autopista
direcció sud, i, a l'altura de Marsella, l'abandonem per
buscar un lloc on menjar. Ens fiquem en un restaurant, on l'amo va
dient a tots els clients que ens felicitin, per la Copa de futbol. A
part de l'amabilitat, el menjar és de bona qualitat i a preu
raonable. Un lloc recomanable. Seguim viatge cap a la frontera
espanyola, però abans, pararem de nou a descansar, aquesta
vegada a prop de Montpeller. Ens anem cap a la costa i busquem un
càmping prop de la platja, a Palavas. Com la majoria de
càmpings de platja, deixa alguna cosa a desitjar. A
més, fa molt de vent, habitual a la Camarga, però
que és molest.
De nou es fa de dia, és dissabte i toca continuar viatge. Sortim de Palavas i de nou a l'autopista. Parem a dinar just abans de la frontera, a Le Village Catalan, i arriba l'hora acomiadar-se dels amics i companys de viatge. A algú se li salten les llàgrimes. Uns ens quedarem a prop de Girona per veure la família, i altres tornen a Barcelona ja de tirada. Ara s'acosta la part més llarga del viatge. Ordenar les fotos i records ens acompanyarà durant molt més temps que aquests 20 dies de marxes per aquest curiós i bell país.
Powered by Cbhardware